9.10.12

María Beneyto. Vent en la tarda*

Fulles de rosa als meus peus
a terra. Fulles de rosa.
La tarda perd els ocells
i en refusar l'ombra, plora.
Per qué s'ha callat el vent?

El vent ens llança l'oblit
furiosament a la cara
per dreceres sens racons
on somiar l'esperança.

Un toll de pètals fresquívols
surant d'alegria passa
pel ressó antic del silenci
on la inquietud s'atansa
a la vora del misteri.

Fulles de rosada escuma
van al ball equivocades.
I el vent, a la fi, s'allunya
carregat de tendres ales.

Viento en la tarde
 
Hojas de rosa a mis pies
en el suelo. Hojas de rosa.
la tarde pierde los pájaros
y al rechazar la sombra, llora.
por qué se ha callado el viento?

El viento nos lanza el olvido
furiosamente a la cara
por atajos sin rincones
donde soñar la esperanza.

Un charco de pétalos frescos*
flotando de alegría pasa
por el eco antiguo del silencio
donde la inquietud se acerca
a la orilla del misterio.
   
Hojas de rosada espuma
van al baile equivocadas.
Y el viento, al final, se aleja
cargado de tiernas alas.

De "Altra veu"
  

No hay comentarios: